dimecres, 19 de juny del 2019

Tens feina, Septembre



Sinopsi:


El candidat del MA a la Presidència de la Generalitat de Catalunya ha estat assassinat. Un periodista rep l’encàrrec del redactor en cap d’investigar els fets. Sense cap altra pista que el comunicat policial fet a la premsa, l’encàrrec sembla una feina impossible. Dos estranys personatges es posen en contacte amb ell per comunicar-li que declaren disposar d'informació privilegiada. La coneixença d’aquests dos individus i la seva peculiar idiosincràsia introduirà el periodista en mons poc convencionals. Ciència i llegendes es barrejaràn en un maremàgnum que l’adreçaran cap a escenaris cada cop més inversemblants. Perdut en aquest viatge estrafolari, demanarà l’ajut de companys i amors no correspostos, per intentar de no perdre’s en la bogeria que li proposen els dos informants. La investigació acabarà conduint-lo a descobrir i relacionar-se amb el fosc mon de l’Espanya franquista, de les organitzacions nazis i feixistes i dels grups econòmics i mediàtics que poblen i controlen la ciutat. Tanmateix, a posar en risc la pròpia vida. El futur dels diferents actors s’entrecreuen en el teler de la vida,  Potser una mèdium podrà donar-los un cop de ma en l’aferrissada lluita que mantenen amb un vell esperit maligne, hereu dels mestres de la “Ahnenerbe”, societat fundada per membres del Partit Nacional-Socialista alemany. Mentre, el País continua sumit en la lluita per assolir la independència, amb unes eleccions a curt termini que es preveuen decisives. Un apassionant recorregut per vuitanta anys de la nostra història.


Som davant d'un relat d'història-ficció, la trama del qual s'inicia el 1939 i té el desenllaç uns mesos abans de les properes eleccions a la Presidència de la Generalitat.
La novel·la gira al voltant de l'assassinat d'un diputat del Moviment Assembleari i s'hi barregen elements històrics, científics, filosòfics i metafísics.
Els personatges que apareixen són de difererent procedència, condició i opinió i es convertiran en protagonistes d'assassinats, investigacions policíaques, històries d'amor i lluites polítiques.
Al llarg del relat podreu reviure la història de la nostra ciutat, vista des dels ulls dels qui l'habitaven, l'habiten i tenen fe en el futur.
La idea va sorgir quan cercava una manera de poder sumar i fer convergir en un relat novelat, intrigant, divertit i romàntic la història de tota una generació, la de la post-guerra, que va veure com destruïen els somnis dels seus pares i, malgrat tot i que semblava impossible en aquells moments aconseguí sobreposar-se a la derrota i humiliació engegaren accions per millorar el futur.
En el relat, aquesta generació arriba a un punt molt especial, si aconsegueix o no culminar els somnis pels quals ha treballat.
El relat té com a objectiu fer mirar el lector cap enrere, perquè conegui d'on venim, per on hem hagut de passar i perquè hem arribat a la situació en què ens trobem.
Malgrat la serietat intrínseca del tema i del moment, he intentat que la trama es mogui per camins on els sentiments convisquin amb la racionalitat, on les llegendes entrin en competició amb la ciència i on l'amor i l'amistat s'erigeixin en els valors principals.

Espero que us agradi. 



Comentaris:

Espero els vostres comentaris, ja sigui aquí mateix, per correu electrònic, facebook o twitter. Són vitalment importants!



On Podeu trobar el llibre:

Llibreria Sagitari, Passatge de Vila i Rosell, 10, 08032 Barcelona
Llibreria Eivissa, Plaça d'Eivissa, 7, 08032 Barcelona
Llibreria Pla de Montbau, Pla de Montbau, 7, 08035 Barcelona
També el podeu demanar directament a l’autor a l’adreça de correu: fnmanresa@gmail.com
i a la Web d’Amazon: https://www.amazon.es/





 






3 comentaris:

Jordi Morera ha dit...

Déu n’hi do el teu treball!
I dius que ho has escrit en un any?
T’haig de dir que tens molt talent com a escriptor.
El llibre està molt ben escrit, no sembla pas una òpera prima.
Els diàlegs, molt bons. Els personatges molt creïbles. La trama, una mica rebuscada però dóna el pego. El treball memorístic de la època de la transició molt bo, per a mi a sigut un recordatori de la actualitat que seguia i vivia amb intensitat els anys 70-80-90 del segle passat, quan estava carregat de principis i creia il·lusòriament que podíem canviar el món.
El que més m’ha agradat és la contundent denúncia, molt ben argumentada, dels poders que ens subjuguen i mouen els fils de la nostra societat.
En Mayo el trobo el personatge més ben trobat. El seu perfil encaixa totalment amb els obscurs personatges que es mantenen a l’ombra movent els fils del sistema per al seu benefici i els dels seus procurant que tot es mantingui tal com és ara, que els que es reparteixen els millors trossos del pastís sempre siguin els mateixos. I en Julio també molt ben descrit com a element de la extrema dreta clàssica amb tots els seus tòpics: descerebrat, violent...
En quan al narrador el trobo una mica ambigu ideològicament en determinats moments, doncs em fa dubtar si té unes creences tirant a llibertàries o la vena independentista, de la que fa gala clarament, passa per davant de qualsevol altra consideració.
Els noms dels protagonistes molt original, segueixen alguna pauta per l’ordre d’aparició o pel lloc que ocupen en la trama de la novel·la?
El tema de les dones-volcà excel·lent. Molt imaginatiu.
El personatge central de la història, en Septembre, fa que t’identifiquis amb ell en molts moments. És un antiheroi, un tipus qualsevol amb les seves pors, complexes i neures (pot ser una mica el teu alter ego?)
Els personatges més fluixos en Març, i especialment l’Abril, et perds una miqueta en les seves elucubracions.
Al personatge que se li pot treure més suc, perquè té molt potencial (és Mosso, d’ètnia gitana i pel que diu la Etna cap al final de la història, prou interessant...), és en Novembre.
El personatge de Gener, les seves accions, la seva personalitat i pensaments (molt ben exposats) té molta força en el transcurs de la novel·la (tot i ser el personatge assassinat des del principi).
La part més científica (els diferents plànols d’existència, física quàntica i demés) una mica espessa per a mi. Però interessant. Crec que te n’has sortit prou be i li dóna una mica més de profunditat a la història.
M’ha agradat aquest exercici ideològic i de denúncia per part teva. Desconeixia aquesta faceta teva tant rigorosa i incisiva en la denúncia dels poders fàctics

Jordi Santin ha dit...

Bon dia Francesc,
he acabat el llibre, a mi personalment m'ha agradat.
És entretingut, amena i la història és interessant. Per cert el final molt adient, res a veure amb la idea que jo m'havia fet quan vàrem parlar a l'autocar.
Potser has abusat una mica en ficar conceptes i temes que són complicats, per a persones no avesades (mitologia escandinava, mitologia grega, plànols existencials) però ho has resolt força bé, ja que no és un problema per seguir la trama.
Felicitats i sort
Jordi Santin

Jordi Morera ha dit...

Hola Francesc,
Ja és divendres, el dia tan esperat (pels que encara treballem, pels altres sempre és diumenge) i avui amb moltes ganes, doncs aquest vespre vaig a veure als King Crimson aquí al costat.
Parlant del teu llibre: és natural que la família i amics més propers no siguin gaire objectius a l’hora d’avaluar una creació nostra i tinguin tendència a sobrevalorar-ho. Però t’insisteixo en què el llibre està ben escrit i manté l’interès fins el final. Hi ha molts elements secundaris, o no tant secundaris, que li donen atractiu: les dones volcà; els deus de l’Olimp nòrdic (som deutors dels còmics de la Marvel, he!); les modestes incursions científiques en l’abstracció que representa per a la gran majoria de la gent la física quàntica; la manera de nombrar els personatges (molt original). T’haig de dir que amb el nom de “Septembre” hem vaig mossegar la llengua i no et vaig dir res, comprenent que sabies perfectament com ho escrivies...
A en Mayo i en Julio els has clavat i n’ets conscient. En quant a l’Etna, que hem dius que a tu t’agrada molt, jo trobo que li falta alguna cosa que la faria més interessant (potser és massa asexuada?) Una mica de sensualitat, d’erotisme mai no fa mal i li ve be als personatges quan la seva atracció va creixent, per fer-los més propers i creïbles (hei! És una opinió personal, he!)
Estic molt d’acord en el que dius sobre les editorials. És pràcticament impossible. Necessites ser “algú”, pertànyer a una nissaga amb èxit en el gremi d’escriptors, conduir un programa d’entreteniment a TV3 o tindre padrins amb força poder i/o influença perquè es dignin a llegir alguna cosa i apostar per ella. Malgrat tot, crec que hauries de intentar-ho. La temàtica de la novel·la, tenint en compte la conjuntura politico-social actual, és molt oportuna, i un cop assabentats dels seu argument li pot interessar a molta gent, especialment la que es veu agreujada per la manera en què l’estat està reprimint l’assumpte del procés...